UN MILIÓ DE PÍXELS

Al cel, els núvols, soldats a punt pel combat,

un exèrcit d'espases i llances, el crit i la sang.

L'ordre, els astres en línia, les coses,

els tòtems perduts, els guerrers

i els xamans, l'alè sintètic de la mort,

les aus que esquincen l'aire amb el seu vol.

Jo sóc en mi i vosaltres en la multitud

que camina, perduda, pels boscos de deixalles.

Jo sóc el riu, l'escorça, la formiga, el pardal

i el vol de l'oreneta tòpica, abatuda, deprimida

pel recorregut del llarg viatge, al final del camí.

I l'onada del mar és en nosaltres

i el paisatge quan es fon

i nosaltres, que ens fonem en el paisatge.