Recupero alguns d'aquests poemes per a la Teresa d'Arenys.
(El brogit de la tarda
i un tren furtiu,
s'esfilagarsa el capvespre
com una tassa trencada,
el soroll de l'impacte
que ens anihila).
(Un vaixell
lluitant
contra
la tempesta:
demà tocaran
a morts
i la ràdio
ens parlarà
d'herois
i naufragis).
(El silenci,
les canyes,
el paisatge
ple
de
pinzellades
a l'estil
Van Gogh.
No hi ha
apunt pictòric
sense dolor).
(La tetraplèxia
de la vida,
l'autisme
d'existir).
(El magma humà,
el timing de les 7'30 AM.
La fúria
de les
multituds
i el sol de les dotze
del migdia,
un càncer incurable).
(Com la música
del violí,
la distància.
Les tendres hores
de joventut.
La vida,
com una pèrdua
sense albarà
de rebuda).
(L'amor:
un miratge
que s'empassa
les hores
com cireres.
Esperar, aconseguir
i fondre's de nou,
en la soledat
d'un mateix).
(Nosaltres som
els morrts
que vivim
en la memòria.
Nodaltres
som
allò
que les onades
del passat
han convertit
en somnis,
com fulles
arrugades,
anònimes).
(Sobre la tomba
del nen mort
un mar de mimoses
i el sol d'estiu,
no hi ha
més plenitud
en la seva
petita
capsa
de música).
No hay comentarios:
Publicar un comentario