jueves, 28 de octubre de 2010

UN MILIÓ DE PÍXELS

Al cel, els núvols, soldats a punt pel combat,

un exèrcit d'espases i llances, el crit i la sang.


L'ordre, els astres en línia, les coses,

els tòtems perduts, els guerrers

i els xamans, l'alè sintètic de la mort,

les aus que esquincen l'aire amb el seu vol.


Jo sóc en mi i vosaltres en la multitud

que camina, perduda, pels boscos de deixalles.


Jo sóc el riu, l'escorça, la formiga, el pardal

i el vol de l'oreneta tòpica, abatuda, deprimida

pel recorregut del llarg viatge, al final del camí.


I l'onada del mar és en nosaltres

i el paisatge quan es fon

i nosaltres, que ens fonem en el paisatge.

miércoles, 27 de octubre de 2010

EL BATEGAR DELS BATECS

Del meu llibre Taquicàrdies (7 i Mig, 1998).
Recupero alguns d'aquests poemes per a la Teresa d'Arenys.


(El brogit de la tarda
i un tren furtiu,
s'esfilagarsa el capvespre
com una tassa trencada,
el soroll de l'impacte
que ens anihila).


(Un vaixell
lluitant
contra
la tempesta:
demà tocaran
a morts
i la ràdio
ens parlarà
d'herois
i naufragis).



(El silenci,
les canyes,
el paisatge
ple
de
pinzellades
a l'estil
Van Gogh.
No hi ha
apunt pictòric 
sense dolor).


(La tetraplèxia
de la vida,
l'autisme
d'existir).


(El magma humà,
el timing de les 7'30 AM.
La fúria
de les
multituds
i el sol de les dotze
del migdia,
un càncer incurable).


(Com la música
del violí,
la distància.
Les tendres hores
de joventut.
La vida,
com una pèrdua
sense albarà
de rebuda).


(L'amor:
un miratge
que s'empassa
les hores
com cireres.
Esperar, aconseguir
i fondre's  de nou,
en la soledat
d'un mateix).


(Nosaltres som
els morrts
que vivim
en la memòria.
Nodaltres
som
allò
que les onades
del passat
han convertit
en somnis,
com fulles
arrugades,
anònimes).


(Sobre la tomba
del nen mort
un mar de mimoses
i el sol d'estiu,
no hi ha
més plenitud
en la seva
petita 
capsa
de música).

RECUPERANT UN DELS MEUS PRIMERS BLOCS

El Gòlem va ser un dels meus primers blocs que no em va satisfer i vaig eliminar de la xarxa. L'objectiu era recollir textos de creació literària meus i de les persones de les quals m'agrada la seva obra, escrits de totes les extensions i estils. El Gòlem és un espai només per a l'escriptura de creació que ara recupero. Mai he deixat la poesia ni la narrativa, encara que en algunes èpoques me n'he apartat. La poesia i la narrativa és en la paraula i en els fets, en els éssers per damunt de tot, ja sigui animats o inanimats i és una part de l'ànima que mou totes les coses. En aquesta nova etapa, ja tinc el bloc El riu per recollir obra d'altres autors. El Gòlem, doncs, recollirà específicament textos meus que són introbables i d'altres de nous, per fer-los més accessibles als amics que me'ls demanen. També, alguna peça nova, sota els paràmetres de la ficció, tant en poesia com en prosa, poemes i relats.